Haddock

SOPES I ESCUDELLES.

No tots els cuiners estan capacitats per preparar bones sopes i delicioses escudelles.

La majoria toca bé la mandonguilla, un o dos arrossos, carn arrebossada i un llistat considerable del que s'anomena "4ª gamma" i que no és gaire més que cuina preparada.

Per això mateix la sensació, quan entrem al "HADDOCK", és forta.

El Franc frueix fent brous potents, sopetes de les de tota la vida i escudelles que emocionen.

Tira dels seus proveïdors de sempre -tot gent curtida a mil collites- i manté l'olla al foc del racó tanta estona com convingui. Un clàssic!

Un clàssic molt més refinat del que fan suposar el seu volum humà i la seva veu de capità.

Olles amb ossos de tres o quatre bèsties, aviram, verdura portada de bon matí pel Pau Santamaría i productes de rabiosa temporada.

Olles de xup xup que conclouen al vespre. Meravellosos plats de cullera. Sabors evocadors d'altres moments que no sé si eren millors o pitjors.

La llàgrima a l'ull.

Pierre Roca

BERENAR DE LLENTIES.

Per una banda tenim el « HADDOCK » ,un restaurant de servei permanent, el que significa que el cuiner, el Franc, hi és quasi sempre.

Per l’altra banda qui us escriu ha patit un dia desgavellat. Un dia que s’ha carregat l’agenda i les previsions i m’ha deixat en dejú fins a mitja tarda.

Amb aquests dos ingredients -i un cop deslliurat de les misèries professionals- he organitzat les prioritats. Eren les sis de la tarda i necessitava dinar, sense haver de caure en la indigència d’un menjarot mal servit.

Quan he obert la porta del taxi m’ha sortit sense pensar-ho. “Porti’m a València-Aribau, per favor.”

Un cop al “HADDOCK”, l’únic restaurant de Barcelona situat a València, 181, el Franc m’ha vist la cara de misèria i abans de saludar m’ha proposat les llenties. “Vols un plat de llenties, Pierre?”

L’he volgut, naturalment. M’he instal.lat a la terrassa, el cambrer m’ha servit una copa de vi negre de la terra i a continuació el pa, boníssim, de la Fleca de Balmes.

Les llenties, molt ben estofades, han arribat dos o tres minuts després. Una delícia! Un plat d’home madur, unes llenties fosques amb algun bocí de xoriço per allò del gust i del color i a pocs centímetres de l’esquena el tràfec densíssim del carrer València.

Pels habitants de les ciutats, els habitants vocacionals, el tràfec és com el pebre. Els de ciutat neguitegem i ens deprimim quan veiem els carrers buits.

Per tot plegat les llenties d’avui m’han regalat el sabor complex d’un plat senzill però elaborat, d’aliment i que era observat amb enveja pels peatons.

Per això, sobretot, el “HADDOCK” és un lloc que si no existís s’hauria de crear.

Visca!

Pierre Roca

DINS DE POCA ESTONA EL "HADDOCK" OBRIRÀ DE NOU.

ESMORZAR AL "HADDOCK" ÉS UN PRIVILEGI.

UN PLAER ENCARA POC CONEGUT AL COR DE L'EIXAMPLE.

Un ritual que comença amb l'arribada del pa des de "LA FLECA DE BALMES".

I a partir d'aquí, el gènere que el Franc hi vulgui posar i la copa corresponent de bon vi.

I el cafè, naturalment, i la mirada al rellotge per saber quan falta fins l'hora de dinar.