Mater

El passat 29 de juny vam tancar l’exposició Joan Vila Grau. Llum i matèria. La Cantonada: ars i oficis.
Volem agrair a totes les persones que ens heu visitat i us heu endinsat en el seu univers.
Ens retrobem al setembre amb una nova proposta que ja estem preparant.
Us desitgem un molt bon estiu! ☀️
—
El pasado 29 de junio cerramos la exposición Joan Vila Grau. Llum i matèria. La Cantonada: ars i oficis.
Queremos agradecer a todos los que nos habéis visitado y os habéis adentrado en su universo.
Nos volveremos a ver en septiembre con una nueva muestra que ya estamos preparando.
¡Os deseamos un muy buen verano! ☀️
—
On June 29th, we closed the exhibition Joan Vila Grau. Llum i matèria. La Cantonada: ars i oficis.
We would like to thank everyone who visited us and explored his universe.
We will be back in September with a brand new exhibition that we are currently finalizing.
We wish you all a wonderful summer! ☀️

Joan Vila Grau. Vèrtex, 1999.

IV. Pintures Espacials

A partir de 1995-1996 i fins més enllà del 2000, Vila Grau recuperà la tècnica de l’oli sobre tela en les Pintures Espacials. Com qui reconeix un vell amic, la paleta, els pinzells, els tubs de pintura i les teles ompliren de nou el seu estudi. L’artista tornà a mirar l’arquitectura del seu voltant: proporcions, fragmentació, colors, en un procés d’abstracció, per estudiar-ne la llum. Aquesta etapa significà un retorn a allò significatiu dins la seva obra, potser perquè mai ho havia abandonat del tot, eclipsat pels materials emprats com la fusta, els cartrons o els ferros. Ara, però, la llum serà la gran protagonista.
—
A partir de 1995-1996 y hasta más allá del 2000, Vila Grau recuperó la técnica del óleo sobre tela en las Pintures Espacials. Como quien reconoce a un viejo amigo, la paleta, los pinceles, los tubos de pintura y los lienzos llenaron de nuevo su estudio. El artista volvió a mirar la arquitectura de su alrededor: proporciones, fragmentación, colores, en un proceso de abstracción, para estudiar su luz. Esta etapa significó un retorno a algo muy significativo en su obra; quizá porque nunca lo abandonó del todo, aunque quedaba eclipsado por materiales como la madera, los cartones o los hierros. Ahora, sin embargo, la luz será la gran protagonista.
—
From 1995-1996 and beyond the year 2000, Vila Grau revived the oil-on-canvas technique in the Pintures Espacials. Like recognizing an old friend, the palette, brushes, oil paint tubes, and canvases filled his studio again. The artist returned to look at the architecture around him – proportions, fragmentation, and colors – in a process of abstraction to study its light. This period marked a return to a significant theme in his work, perhaps never fully abandoned but overshadowed by materials like wood, cardboard, or iron. Now, however, light becomes the true protagonist.

Joan Vila Grau. Instrument de percussió, 1990.

III. Instruments per a la Música del Silenci (1986-1992)

Les Tanques van tenir una continuació amb els Instruments per a la Música del Silenci, una sèrie d’obres inspirades en les formes dels instruments musicals.
En aquestes obres, el lirisme, la poètica i un cert sentit d’austeritat – encara més en el color i en la forma –, sobresurten notablement. Mirades des d’ara, hi reconeixem una capacitat de síntesi formal i
compositiva – tot i «desaparèixer» el fons–, que els atorgà una gran força com a element
artístic amb una depuració formal exquisida.
—
Les Tanques tuvieron una continuación con los Instruments per a la Música del Silenci, una serie de obras inspiradas en las formas de los instrumentos musicales.
En estas obras, el lirismo, la poética y un cierto sentido de austeridad – aún más en el color y en la forma – sobresalen notablemente. Miradas desde ahora, reconocemos en ellas una capacidad de síntesis formal y compositiva —a pesar de la «desaparición» del fondo –, que les otorgó una gran fuerza como elemento artístico con una depuración formal exquisita.
—
Les Tanques had a continuation with the Instruments per a la Música del Silenci, a series of works inspired by the shapes of musical instruments.
In these works, lyricism, poetics, and a certain sense of austerity – even more so in color and form – stand out remarkably. Viewed from today, we recognize a capacity for formal and compositional synthesis –despite the “disappearance” of the background – that gave them great strength as an artistic element with exquisite formal refinement.

Joan Vila Grau. Sense títol, 1972.

II. Tanques (1971-1986)

Aquesta etapa creativa és ben coneguda i correspon a la maduresa de l’artista.
Amb fustes de tot tipus d’origen i condició, treballades i pintades quan li convenia, el pintor va
construir uns assemblatges que responen a tota una tradició provinent de les avantguardes de
principis del segle XX.

Els materials són fustes desgastades per l’aigua i la sal, descolorides
pel potentíssim sol estiuenc, arrossegades pels corrents d’aigua, que reposaven a les platges
on les onades les havien deixat i on el pintor les recollia.
—
Esta etapa creativa es bien conocida y corresponde a la madurez del artista. Con maderas de todo tipo de origen y condición, trabajadas y pintadas cuando le convenía, el pintor construyó unos ensamblajes que responden a toda una tradición proveniente de las vanguardias de principios del siglo XX.

Los materiales son maderas desgastadas por el agua y la sal, descoloridas por el potentísimo sol veraniego, arrastradas por las corrientes de agua, que reposaban en las playas donde las olas las habían dejado y donde el pintor las recogía.
—
This creative stage is well known and corresponds to the artist’s maturity. Using wood of all types of origin and condition, worked and painted as he saw fit, the painter constructed assemblages that respond to a whole tradition stemming from the avant-gardes of the early 20th century.

The materials are wood weathered by water and salt, faded by the powerful summer sun, washed up by water currents, resting on the beaches where the waves had left them and where the painter collected them.

Aquest dimecres va tenir lloc la presentació del catàleg de l’exposició “Joan Vila Grau. Llum i matèria. La Cantonada: arts i oficis”.
Moltes gràcies a tothom per la participació i per compartir amb nosaltres aquest moment especial.

Encara sou a temps de visitar l’exposició fins al 29.06. Us hi esperem!

—

Este miércoles tuvo lugar la presentación del catálogo de la exposición “Joan Vila Grau. Luz y materia. La Cantonada: artés y oficiós.”
Muchas gracias a todos por la participación y por compartir con nosotras este momento tan especial.

Todavía estáis a tiempo de visitar la exposición hasta el 29.06. ¡Os esperamos!

—

This Wednesday we held the presentation of the exhibition catalogue “Joan Vila Grau. Light and matter. La Cantonada: arts and crafts.”
Thank you all for your participation and for sharing this special moment with us.

You still have time to visit the exhibition until 29.06. We look forward to seeing you!

Joan Vila Grau. Sense títol, 1970.

I. Arquitectures (1965-1971)

La personalitat estètica i creativa del pintor es fa palesa per primer cop en les seves Arquitectures. Són unes pintures a l’oli sobre tela, amb formats que varien molt en mides, i inspirades directament i principalment en l’arquitectura popular de les cases de pagès catalanes: sota escales, graons, voltes, arcades, finestres, murs, cobertes, xemeneies..., però també diferents paisatges urbans o industrials.
—
La personalidad estética y creativa del pintor se hace patente por primera vez en sus Arquitecturas. Son unas pinturas al óleo sobre lienzo, con formatos que varían mucho en medidas, e inspiradas directamente y principalmente en la arquitectura popular de las casas de campesino catalanas: bajo escaleras, escalones, vueltas, arcadas, ventanas, muros, cubiertas, chimeneas..., pero también diferentes paisajes urbanos o industriales.
—
The painter's aesthetic and creative personality first became apparent in his Arquitecturas (Architectures, 1965–1971). These are oil paintings on canvas, varying greatly in size, and inspired directly and mainly by the popular architecture of Catalan peasant houses: under staircases, steps, arches, arcades, windows, walls, roofs, chimneys... but also different urban or industrial landscapes.

Aquest dilluns vam recórrer la trajectòria de Joan Vila Grau a través de les seves quatre etapes creatives, tot habitant el diàleg entre la seva obra i l’arquitectura de Mater. Una experiència que uneix l’art contemporani amb l’essència històrica de la nostra casa museu a la Plaça de l’Oli.

🕐 Obert de divendres a dilluns d’11h a 20h.
Per saber-ne més sobre les nostres visites detallades i fer una reserva, ens podeu escriure per DM, per correu electrònic ([email protected]) o trucant al nostre número de contacte (+34 615 965 712).

—

Este lunes recorrimos la trayectoria de Joan Vila Grau a través de sus cuatro etapas creativas, habitando el diálogo entre su obra y la arquitectura de Mater. Una experiencia que une el arte contemporáneo con la esencia histórica de nuestra casa museu en la Plaça de l’Oli.

🕐 Abierto de viernes a lunes de 11h a 20h.
Para saber más sobre nuestras visitas detalladas y realizar una reserva, podéis contactarnos por DM, correo electrónico ([email protected]) o llamando a nuestro número de contacto (+34 615 965 712).

—

This Monday, we explored the artistic journey of Joan Vila Grau through his four creative stages, inhabiting the dialogue between his work and the architecture of Mater. An experience that merges contemporary art with the historical essence of our house museum in Plaça de l’Oli.

🕐 Open Friday to Monday, from 11 am to 8 pm.
To learn more about our detailed guided tours and to make a reservation, you can contact us via DM, email ([email protected]), or by calling our contact number (+34 615 965 712).