areveure.cat

 | Tradició i prosperitat es donen la mà

Posem el punt i final al viatge tornant a Colombo, la capital d'Sri Lanka, on hi ha l'aeroport internacional que ens durà de nou a casa.

Aquí la sensació d'amalgama cultural viscuda al llarg del país és encara més notòria, entre temples budistes de disseny contemporani, edificis moderns que guaiten ben amunt al cel, mesquites musulmanes atapeïdes entre sorollosos carrers, voluminosos centres comercials de perfil occidental i petits comerços dins d'un basar oriental que semblen ancorats al passats... Abraçada amable de tradició i prosperitat.

Colombo és una ciutat d'uns 2 milions d'habitants que és multiplica per 2 durant les hores feineres entre setmana. I el lloc on la majoria de la població voldria establir-s'hi. Molts ho aconsegueixen.

A reveure, Sri Lanka!

 | Idíl·lica postal que és total postureig

Ben segur que sou molts els que teniu en ment aquests pescadors replegant peix a la costa sud d'Sri Lanka tot fent equilibris al més pur estil Cirque du Soleil. Una postal icònica i evocadora del país. Som a Koggala.

Però expliquem-ho bé. A data d'avui, això no existeix. Tot és fals. Tot és una representació. De pescadors exercint la professió i de peix sota les aigües n'hi ha repartits per tota la costa, però la població ha sofisticat i modernitzat la tècnica pesquera, deixant d'actuar com anys enrere. Res estrany, eficiència i prosperitat.

La postaleta vintage és a canvi d'alguna rupia que els permet obtenir un sobresou.

 | La roca del lleó

Diuen els anals de la història que, en aquest cèntric punt de l'illa al terme de Sigiriya, el rei Kasyapa (al segle V dC) va escollir una mastodòntica roca per situar-hi el seu regne fortificat. Palau i fortalesa, tot en un.

Posició estratègica, altura considerable a 200m, visió panoràmica per controlar els possibles enemics que s'apropessin entre l'espessa selva. I un disseny amb diferents motius arquitectònics de lleó per fer-ho més atractiu.

L'ascens de les més de 500 escales que cal grimpar a la Lion's Rock en sí no són un escull. La variable d'una humitat desbocada sí et deixarà la samarreta amarada. Ben recomanable anar-hi d'hora, la recompensa des d'allà dalt prou val la suada!

| Tenim ganes de muntanya, així que ens endinsem als Càrpats, buscant paisatges boscosos, fresca i camins per recórrer.

A Lepsa ens acullen l'Ana i en Catalin com si ens coneguessin de tota la vida. Un got de palinca per començar brindant, uns mici de la seva barbacoa, panotxes i fruita del seu hort... Devem fer cara d'afamats! Ens alimenten i ens aconsellen i ser a casa seva és un plaer absolut. Aquell jardí entre muntanyes és una imatge ideal per a començar el dia.

Passegem per Cheile Tisitei vorejant en tot moment el riu. Aprenem sobre la fauna salvatge de la zona amb el que deduïm del romanès dels panells explicatius. Aquesta reserva natural és espectacular, gaudim molt del bosc i de l'aigua glaçada del riu.

| Viscri ha estat una sorpresa. Ens hi aturem a mig camí, deixant enrere Sighisoara i dirigint-nos a Lepsa a fer una parada per explorar una mica els Càrpats.

Deixem el cotxe a lea afores del poble i un petit sender ens condueix al centre d'aquest nucli ple de casetes tradicionals de colors.

Un parada a Viscri és una mostra de la vida rural romanesa. Cavalls, ovelles, gallines, arbres fruiters, carrers tranquils i una magnífica església fortificada són els atractius d'aquest poblet on val la pena aturar-s'hi, parar màquines i adaptar-se a la tranquil·litat que s'hi respira.

Per a recuperar forces, un bon àpat a casa de la Ramona. No hi ha carta, es menja el que toca, com a casa.