mSocial

Últimes places per participar com a voluntari aquest estiu en suport dels refugiats a Grècia. Treballem des d'ACSAR amb Wind of Renewal al Centre Welcommon, a Atenes, on vivim amb ells. Fem estades de 3 setmanes o un mes. Juliol, Agost, Setembre i fins Nadal. Acompanyament, Apoderament i Activacio són els tres objectius del nostre Projecte per facilitar la recuperació dels refugiats i el seu re-inici. Si t'interessa, envia'ns carta de motivació i CV a [email protected]

Vols fer de Voluntari amb els Refugiats Sirians? - mSocial mSocial i ACSAR hem iniciat un Programa de Suport als Refugiats de Guerra a Grècia que, d’entrada, es... Continuar llegint

Molt personal:
Quan diumenge vaig arribar a casa procedent del Centre de Refugiats Welcommon, em vaig dutxar amb aigua calenta fins que en vaig tenir prou. Després, a la cuina, em vaig fer el sopar. No tenia gaire gana, però vaig poder triar el que em venia de gust menjar. Al menjador i sala d'estar vaig repassar la meva biblioteca, els meus discos, i els records i fotografies d'infantesa, el meu món. Era a casa, a la meva llar. Molt cansat del viatge, em vaig posar a dormir a la meva pròpia cambra pensant en tot plegat.

Vaig pensar en el Welcommon i els seus habitants, en tot el que han deixat i han perdut i el que els manca per començar de nou.

Però dilluns al mati no vaig poder dir "Merhaba" o "Hello" a desenes de nens i joves somrients que em preguntaven si avui aniriem a la platja a nedar, si hi hauria esport a la tarda, classe de guitarra, jocs, tallers, cinema.. Ni "Salam Alekum" a mares, pares, avis que em saludaven amb complicitat en la mirada, contents i agraïts per la nostra presència allí

Tampoc vaig reunir-me amb els voluntaris del Xeflis Project, un Equip ple d'il·lusió i ganes de tractar apassionadament de millorar la vida dels refugiats amb activitats i millores tècniques.

Vaig passar un bon dia amb la meva família, però també pensant amb aquella altra comunitat del Welcommon i amb el meu Equip. Una nova i gran família.

Avui me n'adono, un cop més, que el més important del nostre Projecte no és tant el que fem, les activitats, sinó el ser-hi, acompanyar i ser acompanyat, donar i rebre, tenir Presència, transmetre alegria, valors, pautes, proposar límits. Ajudar a crear un espai segur per a cadascú. En definitiva, estimular, apoderar, construir.

Quina gran lliçó de vida, per a la vidahem, hem donat una vegada més refugiats i voluntaris!

Lliçó d'amor i de compromís reals.

Aquesta experiència ens ha canviat, però sobretot esperem que els ajudi a canviar a ells. A recuperar l'esperança en la humanitat i en el seu futur. A integrar el que els ha passat i recuperar la felicitat i una vida digna.

Gràcies, gràcies, gràcies, a tothom!