BeGun

Amb el tema de la Rosalía al concert hi ha hagut molt soroll… i ho entenc, però no compro gens això d’exigir als artistes que es posicionin tota l’estona i sobre tot. Un artista té un altaveu enorme, sí, però també té dret a decidir quan parla, com ho fa i fins on vol arribar. No podem convertir el compromís en una obligació constant ni en un examen de puresa.

I crec que, justament per això, quan una figura amb el seu abast fa un pas visible, té valor. No només pel missatge, sinó també pel cost potencial. A la indústria musical hi ha més incentius per “no complicar-se” que per fer-ho: contractes, marques, festivals, promotors, plataformes, equips internacionals… i un ecosistema on qualsevol gest pot activar pressió, boicots, atacs a xarxes o fins i tot cancel·lacions.

Al final, no és un examen de puresa. És un pas. I en aquest context, és legítim dir que la Rosalía ha estat valenta —i, més enllà d’alguns mitjans més groguencs, el focus s’ha mantingut on tocava: en la defensa dels drets humans i en una causa —la palestina— que interpel·la qualsevol persona que cregui en la dignitat, la justícia i la vida. No sé, jo ho veig així.